Antonio da Veiga Rocha

La meva història

Vaig néixer a Lisboa, Portugal, en una família de pares de Cap Verd, i cada dia em recordaven les diferències que jo i la meva família teníem al país. Recordo com sovint el meu pensament sobre les diferències em portava al tema de la justícia. Com en moltes de les meves interaccions d’infància cridava per l’aplicació de la justícia, però la trobava absent a l’hora de considerar-la. Parlo aquí de l’impuls que va portar el meu treball contemporani sobre diversitat i equitat.

​

Quan tenia onze anys, ens vam traslladar als Estats Units, i a través d’una combinació d’experiències - que incloïen xenofòbia, racisme, intolerància, classisme - però també, igualment impactants, vincles amb immigrants afins d’Amèrica del Sud i Àfrica continental, afroamericans de classe treballadora, i fins i tot aliats blancs de les experiències negres i immigrants - vaig continuar els meus estudis universitaris.

​

Vaig assistir a la School of the Art Institute of Chicago després d'un any a un institut comunitari. Allà em vaig especialitzar en escriptura i pintura i vaig començar a construir una pràctica creativa centrada en les experiències i els estudis africans, afroamericans, africans caribenys i negres. Les meves obres eren exploracions sobre identitat, memòria i històries generacionals.

​

Vaig ser el segon de la meva família a anar a la universitat i el primer a graduar-me. Després de dos anys de treball comunitari i art, vaig entrar al màster en belles arts a Goldsmiths College, de la University of London. Allà vaig continuar la meva pràctica, exposant tant en mostres col·lectives com individuals, i augmentant la meva formació en colonialisme, imperialisme, independència africana i moviments revolucionaris, filosofia, estudis culturals, història de l’art africà continental i el Cànon Occidental, tots aquests estudis continuen fins a dia d’avui!

​

La meva trajectòria laboral sempre ha estat un viatge i una conversa sobre la diversitat professional i com les experiències poden ocupar un espai molt més profund que els títols i certificats. Fa poc he obtingut un títol en educació, tot i que havia estat practicant l'educació al llarg dels meus estudis superiors. Vaig entendre que la pedagogia era una pràctica que em resultava fàcil, i l’empatia una altra habilitat que semblava innata. Vaig ensenyar a escoles públiques de Londres com a part d'una iniciativa governamental anomenada Aim High, i a universitats com la University of Reading. Vaig continuar impartint conferències en institucions com la School of the Art Institute of Chicago, Columbia University, University of Michigan, University of Cape Verde, entre d’altres.

​

A través d’aquest prisma d’estudis i descobriments també vaig defensar activament els drets de la joventut. Sovint em sumava a panells, fòrums, trobades, etc., sobre temes relacionats amb la joventut, sovint a través de programes nacionals com Weed and Seed i Aspire. Com a jove professional, em podies trobar ensenyant un curs universitari al matí, donant classes de suport a estudiants en risc a la tarda, assistint a una reunió comunitària de joves sobre reducció de la violència al vespre, jugant a futbol sala i, a la nit, assistint a la inauguració d’una exposició d’art; aquest era un dia normal!

​

Més recentment he començat una recerca sobre mestres i empatia, i he acabat un màster en recerca en educació. Abans d’això vaig treballar per conscienciar sobre els comportaments sexuals tòxics en institucions com Day One, un centre de trauma per agressions sexuals. Va ser a través d’ensenyament, conferències i la creació de currículums per a programes com el PREA, la Prison Rape Elimination Act, per al Departament de Serveis Correccionals de l’Estat de Rhode Island. També he treballat al departament de salut de Rhode Island en el seu Health Equity Institute, que es centra en garantir que tots els habitants de Rhode Island tinguin les mateixes oportunitats de salut. I abans de centrar-me en KinSite, vaig dirigir l’oficina de Diversitat, Equitat i Inclusió d’una escola privada, creant i implementant estàndards de DEI.

​

Els meus viatges m’han portat a múltiples espais laborals, des d’organitzacions i associacions de salut fins a cooperatives de treball social, des d’ONGs de serveis infantils fins a govern estatal, i des de les arts visuals fins als serveis de seguretat. També m’ha permès treballar en molts països i ciutats diferents, des de Londres, Anglaterra, fins a Praia, Cap Verd, des de Barcelona, Espanya, fins a Chicago, Estats Units. És aquesta diversitat d’espais de producció el que m’ha proporcionat una referència més àmplia sobre què funciona fonamentalment i té una durabilitat més gran. A través d’aquests viatges també he après a valorar el bon lideratge i la importància de la justícia en els processos diaris de cadascú. Des de la necessitat imperiosa de centrar la diversitat als nostres espais laborals socials fins a garantir que cada organització disposi d’eines i educació per crear entorns laborals diversos i equitatius.

​

Gràcies per dedicar el vostre temps a conèixer més sobre mi. Espero que aviat tingui el plaer d’aprendre més sobre vosaltres.

​

Fundador de KSCC